Compositor e intérprete: Joan Manuel Serrat.
Álbum: "Ara Que Tinc Vint Anys" (1967)
(A continuación del vídeo: letra en catalán y castellano)
"Els vells amants"
"Els seus cabells, el temps ha tornat blancs,
les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells, el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.
les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells, el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.
S'estimen com jo voldria ser estimat,
si els costums que segueixo ho permeten.
S'estimen com jo voldria ser estimat
quan l'esperança comenci a estar seca.
si els costums que segueixo ho permeten.
S'estimen com jo voldria ser estimat
quan l'esperança comenci a estar seca.
I s'agafen les mans, els vells amants,
i recorden com ahir les flors que van collir.
I s'agafen les mans, els vells amants:
es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
i recorden com ahir les flors que van collir.
I s'agafen les mans, els vells amants:
es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen, es va aturar el temps
amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen, es va aturar el temps,
després que es varen casar aquell diumenge.
amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen, es va aturar el temps,
després que es varen casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.
I s'agafen les mans, els vells amants
i es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans, els vells amants,
i es pregunten: estàs bé?,
avui no et fa mal res?
i es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans, els vells amants,
i es pregunten: estàs bé?,
avui no et fa mal res?
I per Sant Jordi, ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi, ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data.
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi, ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data.
I pels carrers s'han perdut els amants,
no tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants:
alguna flor i la seva tendresa."
no tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants:
alguna flor i la seva tendresa."
Lletra i música de Joan Manuel Serrat.
"Los viejos amantes"
"Sus cabellos, el tiempo los ha encanecido,
sus manos, las ha vuelto nerviosas y arrugadas.
Sus cabellos, el tiempo ha encanecido
y ha vuelto un poco más tristes sus miradas.
sus manos, las ha vuelto nerviosas y arrugadas.
Sus cabellos, el tiempo ha encanecido
y ha vuelto un poco más tristes sus miradas.
Se quieren como yo quisiera ser amado,
si las costumbres que sigo lo permitiesen.
Se quieren como yo quisiera ser amado
cuando la esperanza empiece a estar seca.
si las costumbres que sigo lo permitiesen.
Se quieren como yo quisiera ser amado
cuando la esperanza empiece a estar seca.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes,
y recuerdan, como ayer, las flores que recogieron.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes:
se miran y lo saben todo,
no necesitan decirse nada, ni una sola palabra.
y recuerdan, como ayer, las flores que recogieron.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes:
se miran y lo saben todo,
no necesitan decirse nada, ni una sola palabra.
Donde los viejos viven, se paró el tiempo
con el retrato colgado en la pared.
Donde los viejos viven, se paró el tiempo,
después que se casaron en aquel domingo.
con el retrato colgado en la pared.
Donde los viejos viven, se paró el tiempo,
después que se casaron en aquel domingo.
La radio antigua y el reloj grande,
y el tapete cargado de puntillas.
La radio antigua y el reloj grande
que aún suena de hora en hora con pereza.
y el tapete cargado de puntillas.
La radio antigua y el reloj grande
que aún suena de hora en hora con pereza.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes,
y se acunan cada noche como dos niños pequeños.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes,
y se preguntan: ¿estás bien?,
¿hoy no te duele nada?
y se acunan cada noche como dos niños pequeños.
Y se cogen de las manos, los viejos amantes,
y se preguntan: ¿estás bien?,
¿hoy no te duele nada?
Y en el día de San Jorge, él le compra una rosa
envuelta en papel de plata.
Y en el día de San Jorge, él le compra una rosa:
nunca se ha olvidado de esta fecha.
envuelta en papel de plata.
Y en el día de San Jorge, él le compra una rosa:
nunca se ha olvidado de esta fecha.
Y por las calles van los amantes,
no tienen miedo, no tienen prisa.
Y por las calles van los amantes:
con alguna flor y con su ternura."
Nota: Gracias José Luis.
no tienen miedo, no tienen prisa.
Y por las calles van los amantes:
con alguna flor y con su ternura."
Nota: Gracias José Luis.
